| Curs | Esdeveniment |
|---|---|
| 1957 | Els Laboratoris Bell van trobar que necessitaven un sistema operatiu per al seu centre informàtic que en aquell moment tenia diverses tasques per lots. El sistema operatiu BESYS es va crear a Bell Labs per respondre a aquestes necessitats. |
| 1965 | Bell Labs va adoptar equips informàtics de tercera generació i va decidir unir forces amb General Electric i MIT per crear Multics (Servei d'informàtica i informàtica multiplexada). |
| 1969 | A l'abril de 1969, AT&T va decidir retirar Multics i anar amb GECOS. Quan Multics es va retirar, Ken Thompson i Dennis Ritchie van necessitar reescriure un sistema operatiu per reproduir viatges espacials en una altra màquina més petita (una DEC PDP-7 [Memòria del processador de dades programada 4 K per a programes d'usuari). El resultat va ser un sistema que un col·lega punning va anomenar UNICS (Uniplexed Information and Computing Service): un "Multas emasculat". |
| 1969 | Estiu 1969 Unix es va desenvolupar. |
| 1969 | Linus Torvalds va néixer el 28 de desembre de 1969. |
| 1971 | Primera edició d’Unix publicada el 3 de novembre de 1971. La primera edició del MANUAL DEL PROGRAMADOR Unix [de] K. Thompson [i] DM Ritchie . Inclou més de 60 ordres com: b (compila el programa B); arrencada (sistema de reinici); cat (fitxers concatenats); chdir (canviar el directori de treball); chmod (canviar el mode d'accés); chown (canvi de propietari); cp (fitxer de còpia); ls (llista de contingut del directori); mv (moure o canviar el nom del fitxer); roff (text d’execució); wc (obtenir recompte de paraules); qui (qui és un del sistema). El principal que faltava eren les canonades. |
| 1972 | La segona edició d’Unix es va estrenar el 6 de desembre de 1972. |
| 1972 | Ritchie va reescriure B i va anomenar al nou idioma el llenguatge C. |
| 1973 | Unix s’havia instal·lat a 16 llocs (tots dins de AT&T / Western Electric); va ser presentada públicament en una conferència a l'octubre. |
| 1973 | La tercera edició d’Unix es va estrenar el febrer de 1973. |
| 1973 | La quarta edició de Unix es va estrenar el novembre de 1973. |
| 1974 | La cinquena edició de Unix es va publicar el juny de 1974. |
| 1974 | Thompson va anar a la UC Berkeley per ensenyar durant un any, Bill Joy va arribar com a nou estudiant de postgrau. Frustrat amb Ed, Alegria va desenvolupar un editor més destacat em. |
| 1975 | La sisena edició de Unix es va publicar el maig de 1975. |
| 1975 | Comença a afegir-se la closca Bourne. |
| 1977 | L'1BSD es va publicar a finals de 1977. |
| 1978 | 2BSD es va publicar a mitjan 1978. |
| 1979 | La setena edició d’Unix es va estrenar el gener de 1979. |
| 1979 | 3BSD es va publicar a finals de 1979. |
| 1979 | SCO fundada per Doug i Larry Michels com a empresa de porteria i consultoria Unix. |
| 1980 | 4.0BSD llançat a l'octubre de 1980. |
| 1982 | SGI va presentar IRIX. |
| 1982 | HP-UX 1.0 llançat. |
| 1983 | AT&T va llançar la seva primera versió del sistema V. |
| 1983 | SCO ofereix el seu primer sistema Unix empaquetat anomenat SCO Xenix System V per a ordinadors basats en processadors Intel 8086 i 8088. |
| 1983 | El projecte GNU va ser anunciat per primera vegada per Richard Stallman el 27 de setembre de 1983. |
| 1984 | ULTRIX va ser llançat per primera vegada. |
| 1985 | La vuitena edició d’Unix es va publicar el febrer de 1985. |
| 1985 | El manifest GNU es va publicar al número de març del 1985 al Diari del Dr. Dobb. El projecte GNU comença un any i mig després. |
| 1986 | La novena edició d’Unix es va estrenar el setembre de 1986. |
| 1987 | Sun i AT&T van establir les bases per a la informàtica empresarial en la propera dècada amb una aliança per desenvolupar el sistema Unix System V Release 4. |
| 1988 | HP-UX 2.0 llançat. |
| 1988 | HP-UX 3.0 llançat. |
| 1989 | SCO envia SCO Unix System V / 386, el primer producte comercial amb volum llicenciat per AT&T per utilitzar la marca comercial Unix System. |
| 1989 | HP-UX 7.0 llançat. |
| 1989 | La desena edició d'Unix llançada a l'octubre de 1989. |
| 1990 | El curtmetratge AIX per a Advanced Interactive eXecutive va ser introduït al mercat per primera vegada per IBM el febrer de 1990. |
| 1991 | Sun presenta un entorn operatiu Solaris 2, especialment ajustat per a multiprocessament simètric. |
| 1991 | Linux va ser introduït per Linus Torvalds, un estudiant a Finlàndia. |
| 1991 | HP-UX 8.0 va ser llançat el 1991. |
| 1991 | BSD / 386 ALPHA Primer codi publicat a persones fora de BSDI 12 / xx / 1991. |
| 1992 | HP-UX 9.0 va ser llançat el 1992. |
| 1993 | NetBSD 0.8 llançat el 20 d'abril de 1993. |
| 1993 | FreeBSD 1.0 va ser llançat el desembre de 1993. |
| 1994 | Red Hat Linux es va introduir el 1994. |
| 1994 | Caldera, Inc va ser fundada el 1994 per Ransom Love i Bryan Sparks. |
| 1994 | La primera versió de SUSE Linux es va publicar el març de 1994. |
| 1994 | NetBSD 1.0 llançat el 26 d'octubre de 1994. |
| 1995 | FreeBSD 2.0 es va publicar el gener de 1995. |
| 1995 | SCO adquireix el negoci de tecnologia de fonts d’Unix Systems de Novell Corporation (que l’havia adquirit als laboratoris Unix System de AT&T). SCO també adquireix un sistema operatiu UnixWare 2 de Novell. |
| 1995 | HP-UX 10.0 llançat. |
| 1995 | 4.4 El BSD Lite va llançar la veritable distribució final del CSRG al juny de 1995. |
| 1996 | KDE va començar a ser desenvolupat per Matthias Ettrich. |
| 1997 | HP-UX 11.0 llançat. |
| 1997 | Caldera envia l'estàndard OpenLinux 1.1 el 5 de maig de 1997, la segona oferta de la línia de productes OpenLinux de Caldera. |
| 1998 | IRIX 6.5 la cinquena generació de SGI Unix va ser llançat el 6 de juliol de 1998. |
| 1998 | SCO proporciona un sistema operatiu UnixWare 7. |
| 1998 | S'ha llançat el sistema operatiu Sun Solaris 7. |
| 1998 | FreeBSD 3.0 llançat el 16 d'octubre de 1998. |
| 2000 | FreeBSD 4.0 llançat el 13 de març del 2000. |
| 2000 | Caldera Systems Inc. anuncia que Caldera Systems havia acceptat l'adquisició de la divisió de programari de servidors SCO i la divisió de serveis professionals. |
| 2000 | Red Hat va llançar la primera versió de Red Hat Enterprise Linux el 22 de febrer de 2000, i originalment es va anomenar Red Hat Linux Advanced Server. |
| 2001 | Linus Torvalds va llançar la versió 2.4 del codi font del nucli Linux el 4 de gener del 2001. |
| 2001 | Microsoft presenta un procés de marca contra Lindows.com al desembre. |
| 2002 | Gentoo 1.0, una distribució de Linux, es va publicar el 31 de març del 2002. |
| 2003 | La primera versió de Fedora, una distribució de Linux, es va publicar el 6 de novembre del 2003. |
| 2004 | Lindows va canviar el seu nom a Linspire el 14 d'abril de 2004. |
| 2004 | Red Hat Linux 9.0, l'última versió de Red Hat Linux (comercial), va arribar al final de la vida el 30 d'abril de 2004. |
| 2004 | La primera versió d'Ubuntu es va publicar el 20 d'octubre de 2004. |
| 2007 | Google va llançar la primera versió del sistema operatiu Android per a dispositius mòbils el 5 de novembre de 2007. El sistema operatiu Android es basa en el nucli de Linux. |
| 2009 | Chrome OS, un sistema operatiu basat en Linux, va ser desenvolupat per Google el 7 de juliol de 2009. Chrome OS està dissenyat per utilitzar-se amb un Chromebook. |
| 2013 | Valve va llançar SteamOS, un sistema operatiu de jocs basat en la distribució Linux Debian, el 13 de desembre de 2013. |
| 2016 | Una opció de subscripció gratuïta per a Red Hat Enterprise Linux s’anuncia per als desenvolupadors i està destinada a usos que no siguin de producció. |
Història de l’ordinador - Q&A de Linux